Com és clar que el primer que va fer un home en aprendre a fer foc fou clavar una peça de carn en una branca i acostar-la a les flames, i que el que va passar de seguida que les dones van inventar la ceràmica va ser que van córrer a fer greixoneres i a posar-les al peu d’…

Read more

En alguns llocs, beneïts siguin, te la porten…

Read more

A part d’aquesta pràctica transversal, no hi ha ningú que no tingui algun delit particular que s’activa fora del camp de força de la quotidianitat, en aquesta mena d’estat d’excepció que són les vacances. En el meu cas, prendre un ou bullit …

Read more

«Visca! Tornarem a llegir la Maria!»

«Oh, Déu meu. Un altre creador de contingut que ens explicarà les seves vacances.»

Calma.

La vivandière, aquesta senyora estupenda que veieu en aquest gravat d’aquí sobr…

Read more

Ja s’ensuma terra!

Tot el que fa pena de deixar enrere de les vacances ho compensa no haver-se de depilar mai més, si més no fins l’any que ve, i saber que a partir de dilluns comentaràs la vida amb en Francino. La meva sogra està que no toca vores. Ho ha explicat a tothom.

Això, i el tinglado nou que he muntat pel Dietari. Em fa tanta il·lusió! Som-hi!

On seré aquesta temporada que comença?

Seccions fixes i regulars a mitjans

El racó de pensar

Dilluns 10:05 — SER Catalunya
Carles Francino i Maria Nicolau comenten l’actualitat i la vida en general.

La Taverna

Dijous 10:30 — El Matí de Catalunya Ràdio
Carles Xuriguera, Marc Casanovas, Pau Arenós i Maria Nicolau fan tertúlia gastronòmica i recomanen restaurants. No els agrada res.

Tot es Mou

Dijous 13:20 — Tv3
Cuina en directe. Receptes bones, boniques i barates, sempre al servei de fer-nos la vida més fàcil i gustosa.

El País

Divendres — El País Gastro
La columna que s’escriu amb la boca plena en un teclat ple d’engrunes. De Vilanova de Sau a 550 milions de lectors potencials.

La Biblioteca gastronòmica essencial

Cada mes — Revista Cuina
Glossant els meus llibres preferits de coses de menjar. Cada número, una obra tan imprescindible com rosegar el crostó de la barra de quart abans d’arribar a casa.

Ara, el més important:

Què passarà al Dietari al setembre? El Dietari obre el Taller

He fet obres tot l’estiu i he arreglat un quarto d’aquesta comunitat perquè puguem treballar amb les mans.

D’on neix la idea?

Explicar receptes i resoldre dubtes amb un consultori està molt bé. Però per moltes receptes que hagis llegit, i per molt bones que siguin, quan ets a la teva cuina, amb el teu fogó de gas o d’inducció, amb el teu forn que escalfa més d’un cantó que de l’altre, davant d’aquell vi que ja tens començat a la nevera i que no saps si farà el mateix efecte que el que indica amb precisió la llista d’ingredients (i et fa una mandra de Déu haver de sortir expressament a comprar el bo), passen coses molt concretes, surten dubtes molt poc genèrics i, al final, no saps mai si com ha quedat és com havia de quedar o si encara pot quedar millor. Això o, merda, se t’ha enganxat. I no ho entens, perquè has seguit fil per randa les instruccions!

Quina malícia.

Què és el Taller?

És una iniciativa de cuina comunitària al Dietari. Està molt bé parlar de cuina. Però, en última instància, cuinar és un verb: s’ha de fer. Fem-ho.

Hauré d’agafar el cotxe?

No. No t’hauràs de desplaçar. El Taller és una experiència de cuina pràctica comunitària per a subscriptors de pagament del Dietari on cadascú hi podrà participar des de casa seva, des de la seva cuina, segons les ganes que en tingui i al seu ritme. Fins i tot s’hi val només mirar (però, clar, és menys divertit).

És una competició viam quin subscriptor ho fa millor?

No. En absolut.

Jo proposaré un plat o recepta. Tu el cuinaràs en la versió que més et plagui o la que tinguis més a l’abast, a casa teva, en algun moment durant el mes i mig o els dos mesos que duri el cicle. El dia que més et convingui. Quan et vingui de coll. Et pots organitzar com vulguis, sense horari fix ni normes gaire estrictes. Cuina-ho com ho faries si no t’estigués mirant ningú. A males, ho poses a taula com si fos un dinar més, sigui de dimarts, sigui de diumenge, i tot això que tens.

El xat exclusiu

Durant cada cicle temàtic en torn a una recepta, hi haurà un xat privat exclusiu per vosaltres, els subscriptors de pagament, sempre obert. Perquè, a mesura que aneu cuinant, pengeu les fotografies del procés i el resultat. Vídeos, fins i tot! Si ho voleu, i només les imatges que us vinguin de gust! «M’han explotat els bunyols! Per què!?», «m’ha quedat el rostit sec. Injustícia!», «aquest és el meu gat. Diu que m’ha quedat millor que mai», «mira, se m’enganxa la pasta a les mans i no hi ha manera de fer boletes», «hi he posat aquesta cansalada enlloc de l’altra i ha quedat així»…

També es poden escriure preguntes que hagin sorgit, exclamacions de goig, anècdotes resultants de la guisòfia, i ressenyes dels familiars. El xat és una sala privada nostra, i és casa.

La trobada virtual

Al final d’aquest cicle, ens trobarem tots junts en una estona de vídeo en directe. En viu i en persona (procuraré pentinar-me per l’ocasió), recolliré i contestaré totes les preguntes que hagueu deixat al xat, comentaré les fotografies i els vídeos que hagueu penjat al xat amb vosaltres, i interactuarem en directe, perquè en aquest vídeo també hi haurà interacció en temps real per mitjà dels comentaris a la pantalla.

No patiu per la qüestió tecnològica

No caldrà que instal·leu ni programes ni aplicacions estranyes. No caldrà que feu coses complicades per accedir a aquest xat ni per entrar al vídeo en directe. Jo m’he anat encarregant aquests dies de llegir-me tots els manuals d’instruccions i d’organitzar-ho tot i només haureu de fer coses com “clicar aquí per entrar al xat” o “clicar aquí per entrar a la trobada”. Tot, des del vostre telèfon mòbil o des de l’ordinador, sigui quin sigui el dispositiu que feu servir normalment per venir al Dietari.

Què passarà al llarg de cada cicle?

Per a cada recepta:

1. Article de llançament — peça de Dietari amb l’elaboració que proposo, receptes i fórmules possibles, context, història, on sol fallar, lletra petita i ganyips curiosos. Anunci de la data i l’hora de la trobada virtual. Arrenca el xat!

2. Fil de xat persistent — lligat a la recepta. Sempre obert i sempre disponible durant el cicle de la recepta. Els subscriptors de pagament hi podeu penjar fotos, vídeos, preguntes, fracassos, variacions, èxits. Jo hi aniré passant. El xat es tancarà uns dies abans de la trobada en vídeo, perquè jo m’ho pugui estudiar i pugui preparar el contingut de la trobada que resolgui exactament el que proposeu.

   Però no desapareixerà. Quedarà guardat com a arxiu viu de la recepta, com a corpus de dubtes, variacions, èxits i problemes, i el podreu consultar sempre que vulgueu.

3. Recordatori curt — l’última setmana abans de la trobada us escriuré algun recordatori. Pel xat i pel Dietari. Mirarem que ningú que hi vulgui ser es pugui despistar.

4. Trobada en directe — Sessió de vídeo a Substack Live, d’una hora i mitja, si fa no fa. Jo mateixa, davant de la càmera, revisaré les fotos i els vídeos del xat i contestaré tant les preguntes que hi hagueu deixat com les que aneu disparant pel xat lateral del vídeo en directe. No descarto sorpreses, material audiovisual addicional ni cameos d’erudits, familiars i amics (el gat?).

I si aquell dia no puc?

Anunciaré dia i hora de la trobada, que serà sempre un divendres al vespre, el dia de l’article de llançament de cada cicle. Amb un mínim d’un mes i mig d’antelació, perquè poseu la xinxeta a l’agenda i reserveu aquesta estona. Però si a alguna sessió no pots venir, no pateixis. Cadascuna de les sessions de trobada virtual quedarà, també, guardada. La penjaré pels subscriptors de pagament al Dietari, i la podreu descarregar per mirar-la i remirar-la tants cops com vulgueu.

Se’ns veurà la cara a tots?

El dia de la trobada virtual, a càmera només hi sortiré jo. Vosaltres interactuareu en directe amb mi mitjançant el xat lateral del directe de la finestra de vídeo, còmodes des de casa, en pijama o calcetes, amb el gat a la falda.

Tots els qui vulgueu parlar a càmera o sortir en pantalla exultants, ensenyant la cassola, o compartint amb veu i moviment un truc astut, podeu enviar peces de vídeo o fotografies al xat privat fix, que estarà actiu tot el temps que duri el cicle temàtic. Aquest és un dels grans avantatges de l’eina del xat per davant dels comentaris als articles: admet diversos formats audiovisuals. Jo els pescaré del xat fix i els emetré a la meva pantalla, si així ho desitgeu.

I si no en sé prou, de cuinar?

Benvingut al club. Ningú en sap prou.

Se t’han enganxat les croquetes? Gràcies per compartir-ho. A mi m’ha passat mil vegades, i ho vaig resoldre així. Oh! Goita! Al xat hi ha algú que diu que li ha funcionat aquest altre truc! No se m’havia acudit. Ui. Mira. M’han quedat bé, però les que ha fet aquell altre me les apunto, perquè tenen molt bona pinta.

Tot el que tingui relació amb el Taller —articles, anuncis, trobades virtuals— passarà en divendres.

Divendres que ve arrenca el primer cicle:

• Presentaré la recepta escollida.

• Obriré el primer xat privat.

• Donaré la data de la sessió en directe.

Tens dubtes? Hi ha alguna cosa que no ha quedat prou clara?

Escriu-los aquí sota, als comentaris. No et quedis amb el peu a la porta sense atrevir-te a entrar. No hi ha pregunta tonta. Ja hem quedat que aquí ningú en sap prou.

Deixa un comentari

BUEEENO

I si encara no ets subscriptor de pagament i tot això t’ha fet dentetes, apunta-t’hi. Fes-te subscriptor de pagament del Dietari: aquí.

El Dietari és casa meva a Substack. És l’espai on escric sobre cuina, vida i el que convingui. De dilluns a dijous, un text nou cada vespre a les 19:00. Els divendres són del Taller: article quan arrenca un cicle i, cada dos mesos, la trobada en directe. Cada dissabte, com sempre, el butlletí en obert per a tothom.

Fer-te subscriptor de pagament et dóna els textos de cada vespre d’entre setmana, l’entrada al Taller i l’accés il·limitat a l’arxiu de vora 700 articles dels més de dos anys de vida d’aquesta comunitat. Tot plegat, pel que costen un cafè amb llet i un mini de fuet → 5 euros al mes

Consell número 250.282 (com el meu número de súper) per les vacances: activeu el «mode avió» del mòbil per jugar al Block Blast. Així no surten anuncis.

Entre xarrup i xarrup de gaspatxo, barrino. «Què passa si segueixes les instruccions d’una recepta al peu de la lletra i al final tens la sensació que el plat no ha acabat de sortir com se suposa que ha de sortir?»

Set dies.

D’aquí set dies, aquí mateix, us explico amb què torna el Dietari al setembre.

Com he dit moltes vegades, la cuina no existeix: la fem nosaltres. Doncs bé: «Fets. No, paraules, Maria!»

Per llegir a la tovallola, sota el para-sol

A la nevereta, al costat dels quintos, hi tens l’arxiu del Dietari, on hi ha gairebé 700 articles per triar i remenar.

• Fongs a la piscina

  L'hotel rutllava, els turistes anaven i venien a bon ritme, però hi havia un problema a la piscina.

• Grolleries and “groceries” sota el nesprer

  Baixen del camió d’un salt i avisen des de sota la finestra que obris la porta del darrera al crit de “parcera!”. I els veus fer l’aparició, tot muscle i bronzo.

• Vaig trobar amor al Burger King

  No deien res, somreien, i en un moment determinat ella li va passar suaument la mà per la galta a ell, acariciant-lo.

• El de la col a l’esquena
  Escrivia com un dandi il·lustrat i encantat d’haver-se conegut, amb un clavell vermell al trau de la jaqueta, i descrivia i filava amb ironia, altivesa i grans dosis de mala llet i misogínia tot el que veien aquells ullets seus de garrinet efeminat.

Dilluns vinent, a la revista Cuina, es publica el segon capítol de la sèrie monogràfica «La Biblioteca de la Maria Nicolau», on glosso les lloes als millors llibres culinaris que tinc a la prestatgeria del costat de l’escriptori.

Aquest cop, Harold McGee, Superman i la resposta definitiva a «què va ser primer, l’ou o la gallina?»:

L’article del mes anterior, sobre M.F.K. Fisher, el tens a l’últim butlletí d’abans de vacances.

→ Aquí

Per llegir-ho en paper, o per poder retallar la fabulosa il·lustració d’en Julio César i emmarcar-la, compra la revista Cuina.
→ Aquí

El setembre el Dietari torna, i torna diferent.

Qui pogués tenir una tercera mà per apartar-te els cabells de la cara quan se t’estova el monyo i et cau el serrell als ulls a mig pelar un llenguado?

No sé si això ho podrem solucionar, ara bé: la resta...

Què passarà? Què deixarà de passar?

Quins nirviiiis.

Per llegir al vespre, al balcó

Recorda que al cofre dels tresors que és l’arxiu del Dietari hi tens prop de 700 articles, assajos, anècdotes i contes a disposició.

Avui, et proposo la primera trilogia d’intriga gastronòmica i literària que vaig publicar al Dietari. Un reportatge que Truman Capote hauria pogut vendre a Vogue.

• París, part I: Un vol intempestiu, una perruqueria magribina i un vas furtat

  La primera part d’una epopeia parisina de pel·lícula.

• París, part II: Raviolis petits, salsitxes grosses i una porta que s’obre a mitjanit

  Una de les coses més inquietants de dormir en un hotel és saber que entre el llit on jeus despullada i el passadís per on passen amunt i avall tot de gent desconeguda, hi ha només una porta.

• París, part III: una explicació raonable, un esmorzar i una sucrera contra el món

  Soc a dins d’un quadre pintat.
  Observo la porta.
  M’acosto a la paret.
  La toco.

Estimats, sí. Fa calor. I sempre van bé alguns consells no demanats, però molt refrescants:

• La millor recepta per fer passar la xafogor és dinar síndria a queixalades, amb els peus negres, les calcetes de la goma trencada i la samarreta tronada de Barcelona 92, i a les set baixar a la terrasseta de la plaça a fer un batut d’orxata amb gelat de llet merengada i canyella.

• Des d’aquí, es beneeix urbi et orbi l’aixovar tronat de l’apartament de vacances. Aquella paella rònega? Perfecta. Els plats escantonats? Ideals.

• De part del nostre hel·lenista de capçalera, en Jaume Diàdoc, recordeu que el nom grec de la vagina és kólpos, d’on surten termes mèdics com la colpoplàstia, i està emparentat amb el llatí colphus, d’on surt el nostre “golf”, la porció de mar que entra a la terra. Així que si aquests dies, buscant platja o gambetes, aneu al Golf de Roses, recordeu que sou al cony de Catalunya.

El Dietari torna a engegar al setembre en plena forma, i amb sorpreses.

Què passarà? Què deixarà de passar? El programa de la rentadora s’ha acabat just ara que la recepta diu que encara m’hi he d’estar 30 minuts més: he de triar entre portar samarretes arrugades o dinar bo? O no és tan greu?

Lectures lleugeres de piscina

És moment de furgar el cofre dels tresors que és l’arxiu del Dietari, on hi teniu prop de 700 articles a disposició.

• Tres escapades per menjar de nassos al sud de França

  Paisatges deliciosos, oferta gastronòmica poc gentrificada, mercats municipals vius i aventures paral·leles singulars.

• El seu nom és Hidra i el seu alè, mortal

  Les rebel·lions es coven a l’hivern, però després arriba l’estiu i fan mandra.

• Sopes fredes molt fàcils que no son gaspatxo

  …i que tampoc son batuts de fruita.

• “The ocean, please?”
  Tard o d’hora hi arribarà.

Traducció: necessito vacances.

Pel meu cervell ja s’ha acabat el curs. He fos els ploms. Han dit que prou.

Amb el regust de crema solar que deixa a la boca menjar-se un paraguaio a la gespa de la piscina:

Proclamo inaugurades les vacances del Dietari

Es pausen les noves publicacions diàries. Però recordeu que els subscriptors de pagament teniu l’arxiu de més de dos anys d’articles a disposar, per triar i remenar. Encara no tens lectura per l’estiu? Ha. Problema solucionat. Aquí pots beure fins sadollar-te.

Toca jeure a la gandula, posar-se en remull i petardejar al ritme dels millors hits de la cançó lleugera, l’italodisco i l’electrolatino, o sigui, fer tot el possible per evitar que el pastís de gelatina que viu a dins del crani s’acabi de liquar del tot i marxi per l’orella.

L’u de setembre el Dietari torna, i torna amb novetats.

Com ja sabeu, l’aventura del Consultori dels divendres s’ha acabat, i al setembre hi haurà novetats. A finals d’agost anunciaré què seran concretament aquestes novetats i com funcionaran.

Ara no puc. Em tomba la passió de son de sofà. Necessito primer descansar i després, amb el cap fresc, dedicar uns dies a organitzar la logística.

No patiu, que el Dietari seguirà sent l’alfa i l’omega de la meva vida com a escriptora. Camp adobat on hi germinen i hi floreixen les meves millors idees. Seguirà havent-hi textos diaris. Rius d’escriptura. Però fa temps que barrino. Les cuques al ventre canten «cal fer un pas més».

Aquesta setmana, al Dietari

Acabem la temporada a dalt de tot: la ressenya del dilluns té la comunitat amb les torxes enceses i cridant.

De dimarts a dijous, llepolies costumistes de les que més agraden (i alguna que fa fàstic):

L’últim Consultori dels divendres

Estimats subscriptors, ha passat un any de Consultori. Heus aquí l’última edició, el colofó, el remat, la cloenda, el desenllaç, l’últim vals, la traca final!

Els protagonistes són la Maria, que està amb la mosca al nas perquè li volen servir el cava en copa de vi, el Ferran, que em pregunta si a mi també em passa, que pateixo pel què diran els demés sobre la meva feina, i la Cristina, que vol saber quina cosa fem avui a la cuina convençuts que és una millora i d’aquí a vint anys ens farà vergonya. Curiosament, va ser una pregunta de la Cristina, la que va estrenar el Consultori. Hem fet una llaçada perfecta.

Passaré l’agost a la gandula amb una llibreteta a la tauleta, al costat del Malibú amb pinya (és mentida, jo no bec, però l’imatge dona llum al paràgraf), on aniré perfilant els detalls concrets de la novetat del setembre. Perquè ja fa temps que hi barrino…

A vegades, per molt bé que t’expliquin una recepta, per molt ben escrita que estigui, no és fins que t’hi poses que t’adones realment d’on és que t’encalles.

I llavors aniria molt bé poder agafar aquell autor, treure’l del despatx, portar-lo a la teva cuina i dir-li «molt bé, però jo he seguit els passos que has escrit i MIRA què m’ha passat. Això és normal?».

Dit això, l’important:

BONES VACANCES!

*us he deixat cosetes per picar preparades pels dissabtes, dia de vermut.

Parla la Maria:

Read more

• Les cingleres que abracen tot el volt de la Vall de Sau, fetes d’una infinitat de capes i plecs d’argila roja i blanca que donen a les parets de roca l’aspecte del tall transversal d’un entrepà de pastrami.

  

• El que hi ha a dins de l’entrepà de pa de llavors que m’he fet per berenar, aquesta tarda. Encara que semblin llesques de v…

Read more

Ho sap tothom, que no m’agrada la ceba tova.

Per alguna raó vaig néixer odiant la ceba cuita en un país on ella és l’alfa i l’omega del sentiment nacional.

Notar el dziiip que fa una làmina de ceba estovada en quedar-se’m atrapada entre les dents m’ha fet venir basques sempre. La capa de ceba ofegada que sura, com una pàtina de llot marró, a sobre dels a…

Read more

En aquesta comunitat som gent d’ordre, i a un emplastre de mango i formatge de cabra n’hi diem postres, per molt que a l’etiqueta hi posi hamburguesa vegetariana. Amb tot, una vida amb menys de quatre contradiccions és una vida de fanàtic, i per això, amb aquest tema admetrem alguna excepció…

Read more

El Tot es Mou és un programa extraordinari.

Abans de col·laborar-hi no ho sabia. No miro la televisió i estic molt desconnectada de l’actualitat de la graella. Però ara ja fa més de quatre anys que hi participo i he de dir, amb la mà al cor, que em sento feliç i honrada de sentir-me’n part.

Quina bèstia treballant, la Melero. Si la veiéssiu, amb un caca…

Read more

Vaig estrenar les ulleres anant al cine a veure l’última d’en Nolan i, l’endemà, al concert de Chayanne al Palau Sant Jordi, on vaig fer una amiga nova. No sé com es diu, però me l’estimo. Vam ser de costat i m’ho va explicar tot sobre les seves tetes noves (no dic metes, que és el normatiu, perquè sou molt moderns i us pensaríeu que em va parlar dels seus objectius a la vida). En fi. Des de llavonses que porto una merda a sobre que el món em roda. No sé si és pel viatge psicotròpic de tantes experiències sensorials a través de vidres estranys o perquè em convindria encara un tallet més d’aquesta secallona que vaig comprar a Can Solà, i no a Can Vilada com és costum, i el cos m’avisa (s’aixeca de l’escriptori i fa una ràtzia ràpida, un vist i no vist, a la nevera).

Quants canvis. Quants canvis! Tots bons.

Test per detectar amor veritable que he implementat últimament:

• Per whatsapp. Ell és a la feina. Envio: «amoooor… he vist que et vas comprar un flam i que el tens a la nevera, a punt per demà. Me’l puc menjar? Em ve taaaant de gust…». Resposta: «Vaaaleee».

Si és el primer cop que aterres al butlletí

El butlletí dels dissabtes és la porta d’entrada principal al Dietari, on cada vespre de dilluns a divendres, a les 19:00, publico textos sobre cuina, vida i el que convingui.

Els subscriptors de pagament reben una peça diària i tenen accés il·limitat a l’arxiu dels prop de 3 anys d’escrits al Dietari, on hi ha vora 700 articles, pel que costen un quinto i unes patates → 5 euros al mes

A l’Agost, les noves publicacions es pausen per vacances (menys els dissabtes, que rebreu coses).

Aquesta setmana, al Dietari

Una nova recomanació de restaurant i molta vida culinària del meu dia a dia. Semblem família.

El Consultori dels divendres

Estimats subscriptors, com que només queda una edició més del consultori, he decidit fer una ronda llampec: agafar dues consultes, en lloc d’una, per poder atendre el màxim de preguntes possibles.

Resolc dos problemes que tenen en comú afectar profundament aquells de nosaltres que no siguem herbívors estrictes:

«El meu top 5 de restaurants»

i

«Per què no tenim receptes amb porro cru?»

Impossible donar més per menys, escolti’m.

Durant un any sencer, cada divendres he transformat els dubtes d’un subscriptor de pagament en un article. Tots els escollits han rebut un llibre meu, signat, de regal.

L’aventura s’acaba: si tens una pregunta al pap i encara no t’hi has atrevit, el moment és ara. La propera edició és l’última.

→ Apunta’t a la comunitat del Dietari.

→ Envia la teva pregunta.

Als mitjans

Quan surto a voltar...

El País — “La receta para transformar garbanzos secos en una pata de jamón”
Un text que ha tingut gran èxit de crítica i públic, clar. Qui no voldria dominar aquesta mena de màgia?
→ La columna, aquí

Elle — “Vivimos un poco con la amenaza de volvernos locos”
Un article a la revista Elle es fa ressò d’unes declaracions meves sobre l’ego dels xefs.
→ Llegeix l’article

Revista Cuina — La Biblioteca de la Maria Nicolau
Heus aquí el primer número d’una nova sèrie que engego a la revista Cuina: els millors llibres gastronòmics de la meva biblioteca.
→ Veure la pàgina

Encara no tens lectura per aquest estiu? No pateixis. Aquí tens material de sobres. A l’arxiu del Dietari ja hi ha gairebé 700 articles:

• Com fer el bikini perfecte
  La millor versió possible del biquini amb mandanga de supermercat.

• Pebrots, part II: No tenim gana
  És la nostàlgia una simple trampa sentimental per caçar provincians? Una distorsió cognitiva de justets de dretes?

• Com arreglar una ceba rabiüda
  Per què t'ataca la ceba i com desarmar-la.

El Dietari és un espai independent que existeix gràcies als seus subscriptors de pagament. Si t’agrada el que llegeixes, considera sumar-t’hi. Són 5 euros al mes per una peça diària i accés total a l’arxiu.

I si no vols més correus, subscriu-t’hi igualment, desactiva els emails i llegeix quan et convingui. Els textos t’esperen sempre disponibles.

A l’Agost marxo al triangle de les Bermudes. Estic determinada a no fer servir mòbil ni ordinador més que el mínim imprescindible, però he deixat preparades petites sorpreses que rebreu els dissabtes. Al setembre tornaré amb la força de la Rocío Jurado, ço és, un tifó.

Estimats subscriptors, com que només queda una edició més del consultori, he decidit fer una ronda llampec: agafar dues consultes, en lloc d’una, per poder atendre el màxim de preguntes possibles.

La primera és de l’Empar:

Read more

Read more

Són les set del matí. Seu a la cadira grossa de ràfia de la terrassa i tanca els ulls, ensonyat, quan els primers raigs de sol li besen el front. Respira profundament, els obre i, alçant-se, solemne, exclama: «vaig a regar les meves vinyes».

No és l’hereu de Nissaga de Poder. És el manso, que ahir va estar tot el matí donant un cop de mà al marit de la s…

Read more

No els compro mai per mi, els paquets de pasta fresca farcida industrial. Però a ma filla li agraden. Venen envasats en la quantitat justa per un. Se’ls fa a la seva manera, els dies que torna de l’institut afamada i jo encara no sóc a casa. Amb dos minuts de bull, un raig d’oli i una grat…

Read more

Heus aquí un bitllet de la Guerra Civil. En tinta marró sobre un fons beige, s’hi veu, a l’anvers, l’escut local: l’estol de pins de la dreta. Al revers, una panoràmica de la…

Read more