1. Última entrega de “Retorn al videoclub”! He vist per primer cop Ben-hur, Blade Runner, E.T., Una rossa molt legal, Terminator, Ballant amb llops, L’Odissea i Alien. Tanco aquesta col·lecció amb el visionat d’una joia mastodòntica de la magnitud de Somriures i llàgrimes. Podeu llegir-ho aquí.

2. Una tirolina de més de 200 metres continua sent una “tirolina”? Una tirolina d’1 quilòmetre és una tiralosaurus-rex?

3. RIP Dolly Parton. Una vegada buscava informació (llegia la viquipèdia sobre) l’ovella Dolly i em va sortir que:

   L'ovella va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor de Dolly Parton i als seus pits, ja que va ser clonada a partir d'una glàndula mamària d'ovella adulta.

Efectivament, un avenç científic d’aquesta magnitud i ressò batejat amb aquesta broma, reduïda a jaja tetes. Quines ganes d’atonyinar-los amb un microscopi1. Merda de labbros.

3. És important que sapigueu que la Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación es diu SEDAR. Devien estar tan contents quan ho van trobar.

   

4. Cada dia és un bon dia per practicar la cuina d’aprofitament (anar a dinar a ca ta mare).

5. La paraula oportú? Fa com si res però té un potencial d’ocell exòtic exagerat.

6. La pell és increïble perquè és com un vestit màgic que creix amb tu i si s’estripa i es repara sol i (jo meravellant-me encara cada vegada caic i que em faig una crosta i cau)

7. Vaig trobar aquesta flor a Aigüestortes:

   

   És un còlquic dels Pirineus; colchicum montanum o merendera montana. Cito (de nou) la viquipèdia:

   El nom de gènere Merendera li va posar el conegut botànic i explorador francès Louis Ramond de Carbonnières, que explicava que era el nom que li donaven els pastors dels Pirineus en castellà ("quitameriendas") fent referència al fet que quan floria aquesta flor, el dia s'anava fent més curt i podien estalviar-se de carregar el berenar al sarró.

8. Edimburg és una ciutat com emo i spooky però està de molt bon humor. Barcelona és al revés. Els agraden els jocs de paraules: hi ha una botiga de sabates que es diu Shoeperior, per exemple. Passejant, vaig veure aquesta plaqueta a un banc. Em vaig emocionar.

   

9. Ara m’he tornat a emocionar. Quin benparit en Frank.

10. Nova actualització del cas de la desaparició dels meus llapis de colors?

10. He trobat a tiktok un deixeble de Carver:

I recordeu:

1. He vist Alien per primer cop! Alien! Uffff quin tross de pel·liculaajrj. Apunts aquí.

2. Creieu que el face ID ens plany? Jo crec que sí. Penseu que “ell” no sua. Tampoc té son.

3. Quan llegeixo honey abreviat “hun” sempre penso en

   

4. A tot això, poca gent sap que avui dia a Catalunya als descendents de Gengis Khan se’ls assenyala posant-los Genís de nom.

5. Paraules que sempre em faran gràcia i que estan agermanades: restorán i transportín.

6. Afrontem-ho ja: ens cal una paraula, una de bona, per SPOILER en català. He col·lectivitzat la qüestió a bluesky (el Canadà de les xxss): matatrames, xafatrames, escorxafinals, esguerro, arruïnador, esbudellada… pensem-hi.

7. A fer-se burilles se’n pot dir pescar calamars. No ho dic jo, és bestiari Optimot.

8. Are we human or are we dancer or are we simples sensors tèrmics (la C). Som closquetes buides que anem dient “Quina calor” i “Ara passa airet que bé”.

9. A l’andana de Rodalies s’han sobreposat avisos de megafonia per incidències. Un ha interromput l’altre. BlaBlaCar vs. BuaBuaTrain.

10. 

    Aquesta és la història /

    de quan em deixí al tren de Rodalies la motxilla /

    i com després de formularis i trucades /

    i visita a Sants a preguntar /

    em van dir que la meva motxilla m’esperava a l’aeroport /

    I m’hi esperava! /

    I tot el que jo hi havia posat era a dins. /

    Tot, tot /

    menys un estoig gegant ple de llapis de colors.

100%. Tants anys d’aquest anhel i no el recordava. No el vull pescar amb la boca, però, sinó amb la meva urpa d’os d’ungles afiladíssimes. Amb gest displicent. Klas. Netíssim.

Ah, the two genders

M’agrada molt que no tingui sentit endur-se els tresors d’allà on els trobes. Una versió xunga d’això és la mòmia de Rascar Capac.

Dzing. Quin terror que em feia.

Que Christopher Plummer (el capità von Trapp) es referís a The sound of music com a THE SOUND OF MUCUS m’ha fet treure el cafè per un nariu.

Que bonica mínvol, eh.

1. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades vol sancionar La Directa pel seu magnífic (i excepcional en el sentit que elles, El Salto i poc més van investigar el tema) treball sobre policies infiltrats. Donem suport a qui fa la bona feina, la necessària, la perseguida. Subscrivim-nos-hi. Sancionen qui investiga, protegeixen qui s’infiltra.

2. El meu FOMO cinematogràfic s’actualitza i passa a tenir per objectiu L’ODISSEA DE NOLAN. La Nolissea. Podeu llegir els meus apunts de visionat aquí.

3. També he vist Obsession. I estic bastant obsessed, m’ha agradat molt. També penso que la població es pot dividir entre les persones que davant d’una escena de terror es tapen els ulls i els que prefereixen tapar-se les orelles. M’agradaria tenir una estadística al respecte.

4. Un autor que versioni tots els llibres de Sally Rooney però protagonitzats pels cotxes de Cars i que es digui Rally Sooney.

5. Ja teniu en obert el capítol de Greuges pendents amb l’Arturo Puente! Parlem amb aquesta gent tan llesta i divertida sobre Garlanda i altres coses però sobretot de Garlanda que és el meu llibre i està molt bé.

6. No som els únics animals que suem (ho fan els simis, les vaques, els cavalls i els camells), però sí que devem ser els únics a qui ens reconforta veure guiris tan desfets.

7. Tenim paraula catalana (ben francesa) amb arrels a Grècia per dir expat! Fa cert plaer de coincidència i tancament de cercle fer servir una paraula expat per referir-nos-hi, però sempre és bo tenir opcions:

4. Si és el tercer cop que dieu a tope en una conversa i voleu sinònims: a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia, a tota màquina, a tota merda, a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot có rrer, a tot drap, a tot estrop, com un llamp.

5. Hi ha un dinosaure el nom científic del qual és BICHARRACOSAURUS.

6. Si no marxeu a cap banda aquestes vacances podeu dir que anireu a Nowhere city. A Ningunpuestopol. Visiteta a Enlloclyn. A la riba del Senseubi. A la cala secreta i privada de Sofarya, a la mítica illeta de Meputakasa. A-

7. Aquest estiu també han estat molt calladets els de “la xocolata no es guarda a la nevera”.

8. Al meu conjunt de calces (especialment les menstruals) m’agrada referir-m’hi com a ‘flota’.

9. No sento els de “saps que la llet vegetal no és LLET” explicar-nos que la sopa de meló no és una SOPA.

10. He entrat a un supermercat gran amb l’aire a tota castanha i puc afirmar que és una irresponsabilitat climàtica i que ha estat el moment més feliç de la meva vida. S’ha esborrat tot allò anterior i també tota noció d’allò posterior. Happy. In my lane. Amb gebre a les pestanyes.

11. He vist un ram de flors arribant amb Glovo.

12. Per mi pujar és anar (independentment de la geografia) i baixar és tornar (independentment de la geografia). Demà pugem a Tortosa i l’endemà baixem a Barcelona. Sé que és un sacrilegi. A mi em funciona.

Així estem tots, llefres perduts. “Perdona, vaig molt suat” és el nou saludar-nos amb el colze de la covid.

-De petits ens deien que ens estàvem quedant idiotes perquè ens miràvem embadalits la pantalla; ara és una mostra de capacitat d’atenció i intel·ligència veure una pel·lícula sencera sense mirar també Whatsapp, Instagram, Telegram, Twitter, Bluesky, Duolingo Escacs i l’app del CatSalut.

jaja ok quedem així

Apunts del meu primer visionat de Ballant amb llops! El podeu llegir aquí.

1. He vist Terminator per primera vegada! Disclaimer: boníssima. Apunts aquí.

2. Un metrònom però soc jo fent cruixir l’espatlla.

3. Guardar coberts a la nevera m’està donant una joia inesperada.

4. Els nens i els adults urbanites tenim interessos molt similars quan sortim de la ciutat (aaaaªªª una vacaaaaa/una ovellaaaaa/miraa el riuuu AMB UN ANEGUET MIRAA)

   Presentació de Garlanda a Torroella de Montgrí! Dia 7 a les 20h a la llibreria el Cucut! 🌷

   

   

   Paraules antigues per a un món que s’acaba.

   

   Si has acabat de llegir això estàs detingut.

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

1. Hi ha dues Catalunyes: la que diu Catsalut i la que diu Catsàlut (per algun motiu que descònec).

2. La meva amiga Alba em va fer arribar l’existència del joc LinkedIn o Interpol. A mi m’interessa la intersecció d’aquest diagrama de Venn: LinkedIn i Interpol.

3. He vist per primera vegada “Una rubia muy legal”! Apunts aquí.

4. Properes presentacions de Garlanda: 7 d’agost, Torroella de Montgrí.

5. Escurant el carret de la setmana:

Abans hi havia més oportunitats laborals.

“Leri-leri de morir-se” sempre em fa gràcia; divertit i de sobte tràgic, tremendo volantasso.

Papá: gracias por protegerme, cuidarme, ayudarme e iluminarme el camino con tu sabiduría o algo caro comprado en la ferretería. Mamá: gracias por no dormir, enseñarme las cosas sencillas de la vida (las complejas claramente se te escapan) y eso de parirme y tal.

(Jo tampoc, però m’ha fet gràcia)

Funtiago de Compostela. Podrien convertir la catedral en un Starbucks i em semblaria menys DELICTE.

El format canvia.

No hi ha calendari ni propers shows ni res que em costi d’escriure des del mòbil, perquè no tinc l’ordinador.

(aa tot i que dia 7 d’agost presento Garlanda a Torroella de Montgrí això sí)

1. De vegades sentim viva la desconnexió amb el món i només cal pujar al carro on un cavall és un glop de cafè amb gel i l’altre apujar la brillantor de la pantalla

2. Si tenim un alcalde calb se li pot dir l’ou com batlle

3. He vist E.T per primer cop! Apunts aquí

Com devien ser les tetes de les esfinx, Déu del cel. Quins avançats al seu temps. El segle XX ja no va veure es passeig des Born pajillero. Mentre escric aquestes paraules tinc un pressentiment i, efectivament,

hi ha persones a Espanya que es diuen Fumado Fumado. Javi Fumado Fumado. L’èmfasi. El veredicte. Bon diumenge.

🌷🌷🌷

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 12 de juliol, dia del boleng roig1 segons el calendari revolucionari francès:

1. Seguim amb la sèrie de pel·lícules que (fins ara) no havia vist mai. Ben-hur: check. Segona entrega: BLADE RUNNER.

2. No vull regalar Telegram Premium a ningú, Telegram, per l’amor de Déu, el regal més gris mai existit, qui et penses que són els meus amics, prou, para de provar-ho TELEGRAM

3. Si algú és molt corpulent i forçut se li pot dir arrencapins! No la coneixia.

4. resaki lacuesta. ressaquiche lorraine. ressaquille o’neal2

5. A la caixa del supermercat. Una clienta francesa que es passeja amb barret està discutint. Li han pesat la fruita a la caixa i li sembla massa cara, vol que li canviïn uns tomàquets. Quan li assenyalen que el que ha de fer és pesar-se ella la fruita a dins, assenyala que no, que prefereix que ho faci la caixera (que té 8 tasques simultànies sense comptar aquesta). Em comenten que ho fa sovint. Quines ganes de bufetejar-la amb una sardina.

SHOWS I COSES

-15 de juliol · Presentació de Garlanda a Rata Corner (Palma), amb Àngel Garau i Març Llinàs

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 5 de juliol, dia de la grosella (o riber, agrassó, groseller, gaixiva o gaixiver o gaixivera) segons el calendari revolucionari francès:

1. Res com parlar amb algú castellanoparlant perquè et comencin a sortir expressions com “Embolica que fa fort”.

2. M’he posat un desodorant que no m’agrada i ara sé com se sent un gat incòmode amb el picarol que li han posat.

3. Ara mateix només congelaria òvuls per tornar-me’ls a posar i tenir algo fresquet dins meu.

4. Recordeu que l’Abi Armengol m’havia fet una entrevista bonica i llarga per Sentit Crític? Doncs ara ja la podeu llegir en obert aquí.

5. No vaig veure Pretty Woman i Dirty Dancing fins al confinament, i n’hi ha moltes que encara no he vist, com E.T. Sí. E.T. Cada dissabte al Diari Ara veuré una pel·lícula per primer cop i la comentaré. Ja podeu llegir la primera entrega! BEN-HUR.

6. La Cinta ha fet 12 anys. És asprota i potallarga i princesa i caòtica i em fa riure cada dia. La gossa amb més personalitat d’Occident.

7. Aquest senyor italià de les Schweppes té per sempre una habitació amb finestra dins del meu cor.

8. El Wannabe de les Spice Girls en madrigal.

9. I ara: el Tour de França pel Poble-sec. Detectant necessitats de barri i ciutat com ningú. Collboni és com el company de pis que no para de muntar festes a casa amb gent que no et cau ni bé quan tu tens època d’exàmens.

10. M’ha fet molt de riure aquesta tira sobre les ungles d’edithcartoonist. Especialment pel moment de retorn al teu només-tu-original:

    

SHOWS I COSES

-8 de juliol · L’hora d’Oye Sherman a Sant Sadurní d’Anoia

-10 de juliol · S’obre el teló amb Esther López a Terrats en Cultura

-11 de juliol · Festival Cruïlla

-15 de juliol · Presentació de Garlanda a Rata Corner (Palma), amb Àngel Garau i Març Llinàs

1. Sempre que s’acosta Sant Joan penso en Manuel Delgado. És la nostra Mariah Carey de l’istiu. Ella l’1 de novembre starts defrosting i ell cap al 10 de juny ja es va desempaquetant del seu jaç on dorm amb 24 unitats de SUPERTRUENO més. Ara a 28 de juny ja l’han guardat.

2. suor ❎ (vulgar, pudent, relacionat amb el treball) acqua di cottura ✅ (acurat, eleganza, sapore di mare)

3. Us recomano molt la newsletter de cuellilargo. Informació, extensió, perspectiva. 10/10

4. Hi ha paraules que van directes del cor a la boca sense passar pel cervell, com alguns “t’estimo” o “TENS UN CEDA, CARAPOLLA”

5. Deixeu el que esteu fent i mireu la sèrie DTF Saint Louis (HBO). Una sèrie boníssima i inesperadíssima en moltes direccions aaaªªªªªªªª genial

6. Hores que soc incapaç de no advertir: les 17:14, les 13:12

7. Creieu que els sards saben que a la seva terra n’hi diuen CERDEÑA? Jo m’enfadaria.

8. estàs fatal > fas esport > et sents bé > ets sents tan bé que t’oblides de fer esport > estàs fa

9. L’Abi Armengol m’ha fet una entrevista bonica i llarga per Sentit Crític. La podeu llegir aquí.

10. De vegades em sorprèn com se m’oblida que Pablo Hasél és la presó. Recordo perfectament quan hi va entrar i com ens han canviat les vides, a mi i a la gent del meu voltant, en aquests 5 anys. El deure dels qui estem en llibertat és manifestar-nos en contra d’injustícies com aquestes, suposo.

SHOWS I COSES

-8 de juliol · L’hora d’Oye Sherman a Sant Sadurní d’Anoia

-10 de juliol · S’obre el teló amb Esther López a Terrats en Cultura

-11 de juliol · Festival Cruïlla

-15 de juliol · Presentació de Garlanda a Rata Corner (Palma), amb Àngel Garau i Març Llinàs

Conté: sardana i ceba / meitadella / dolent i important / Oliver i Benji / Euphoria / Yo siempre a veces / el zoo d’en Pitus

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 21 de juny, dia de la ceba1 segons el calendari revolucionari francès:

1. Aquest any 2026, el dia de la ceba coincideix amb el Dia Universal de la Sardana (que, com la Setmana Santa, balla [mai més ben dit] pel calendari, cau en el 21 de juny. Sardana i ceba, doncs. Em sembla molt adequat, perquè la sardana i la ceba tenen força coses en comú: són concèntriques, molt mediterrànies, fan plorar (a les persones amb llagrimals i a les anticatalanistes), són bones per la circulació (literalment) i per la salut arterial i nacional, són humils, populars i transversals, i de totes dues hi ha diverses varietats: de Figueres, d’estil empordanès, braguer de vaca, de lluïment, gran i dolça, de punt lliure, d’en Campeny morada, de germanor, sang de bou, de concert, calçot, vigatana, Molins de Rei, coral, Clavegueres, obligada, xata Osonenca, revessa.

   1.1 Aquest text és part de la meva aportació a l’exposició titulada 'La sardana: esport, tradició i llegenda', que teniu al Col·legi d'Arquitectes de Vic i que hi és des del 22 de maig fins el 17 de juliol.

2. Sabíeu que el nom medieval del porró és meitadella? Que bonic.

3. “Dolent” vol dir “que dol” i “important” vol dir “que importa”. Semblen prou òbvies, sobretot la segona, però tot i així no hi havia caigut mai de manera literal2.

4. Crec que una característica que encara avui dia relaciona dones i mitjans és que et poden substituir. Romandre al llarg dels anys a la tele sembla un impossible. L’altre dia recordava la Lloll i la gràcia que em feia quan hi sortia. Penso que si Lloll Bertran hagués estat un home l’hauríem continuat veient, i hauríem tingut un referent televisiu més.

5. És important que sapigueu que (a banda de Doramon a 3Cat) teniu Oliver i Benji a Filmin. Oliver i Benji a Filmin! És una associació que em fa gràcia. És com veure Elisabet II menjant Doritos, una mica.

6. M’està costant d’empassar la tercera temporada d’Euphoria i l’estic mirant ja com creuo Via Laietana, sense mirar massa i tan ràpid com puc per tenir-ho fet. L’únic que val la pena de la sèrie és això que n’ha escrit la indicatiu. Per contra, he vist Yo siempre a veces (Movistar+) i m’ha semblat una cosa preciosíssima.

7. Pels 60 anys de La Galera i d’El Zoo d’en Pitus em van encarregar un monòleg sobre l’icònic text de Sebastià Sorribas. Pic de la meva carrera. Per fer-lo, me’l vaig rellegir. Tinc molts comentaris. Parlarem del principi.

EN TANET

El cap de colla és un noi molt espavilat, que sembla més gran del que és.

Això ho diuen perquè en Tanet sembla un senyor de 60 anys bàsicament per com tracta a la resta dels seus companys que digue-li companys digue-li treballadors o súbdits, directament.

Sempre va net i polit: els seus companys no saben pas com s’ho fa. A l’escola, sempre és dels millors, però, d’això, en Tanet no en presumeix.

Si a sobre en presumís jo amb aquestes tres línies ja en tindria prou per tenir ganes de posar-li laxant a l’entrepà.

Té una gran virtut: sap manar. I quan ha de renyar, ho fa de tal manera que ningú no s’enfada.

On són els pares d’aquestes criatures? Per què ha de renyar algú, en Tanet? Per què ha sortit tan megalòman, ell? Fins on arriba el regnat de terror d’en Tanet? Va com reclenxinat i amb camisa. Com pot ser un nen del Raval tant de Junts?

Les seves grans pensades són famoses entre els nens i nenes del barri.

On tu veus nens i nenes del barri, en Tanet hi veu mà d’obra gratis.

EL FLEMING

Es el segon de la colla. També té deu anys i es diu Quim, però tothom li diu Fleming, el nom d’un savi molt conegut arreu del món. El motiu li ve de tenir la mà trencada a inventar coses. No és massa alt i porta ulleres, com tots els savis. És el primer de l’escola en matemàtiques i ciències... i gairebé el darrer en geografia i història.

És raro que li vagi tan malament en geografia i història tenint en compte que tenen 10 anys i sap molt de mates i ciències, però tots els personatges estan dissenyats amb el buit just per no fer-li ombra (en aquest cas, intel·lectual) a en Tanet.

Ajudat per un altre de la colla, en Cigró, és capaç de muntar tota una instal·lació elèctrica.

En quin context munten una instal·lació elèctrica aquestes criatures de 10 anys? Suposo que ho fan de l’única manera correcta, que és fumant. És ben bé que abans les criatures sabien fer més coses. Potser no tenien tan clares les emocions, però et podien robar un cotxe.

EN JULI

En Juli no té, ara, cap motiu.

Aquí recordo que al meu germà3 i jo ens feia molta gràcia afegir: “per viure”. En Juli no té cap motiu per viure, haha. Però potser no anàvem desencaminats:

Quan era petit era molt baixet i li deien Baldufa. Però, després va començar a créixer, i és clar, van deixar de dir-li-ho. Ara, tothom li diu Juli. És molt estudiós i li agrada molt d’escriure. Abans d’estudiar qualsevol lliçó, l’escriu sencera en una llibreta.

A en Juli li agrada la part més avorrida d’escriure, que és copiar. És com un monjo franciscà ficat en un cos de nen. Té el carisma d’un petjapapers, en Juli.

És tan alt, que els seus germans el fan servir per a abastar el pot de la mel o el de la confitura del rebost, que són molt amunt. Té nou anys.

Em fan molta pena aquestes frases juntes. Té 9 anys i els seus germans el fan servir de tamboret. Trist.

EN MANELITUS

Es diu Manel, però tothom, començant pels de casa; seva, li diu Manelitus. És petitó i deixat com ell sol: sempre va pengim-penjam... No para mai de moure’s i és potser el més valent de la colla.

Potser. Potser, no ens passéssim. Perquè això li trauria el títol de EL MÉS VALENT DE LA COLLA al repel·lent d’en Tanet.

Té, però, una gran desgràcia: tot ho esguerra. Ell prou que procura de fer-ho tot bé: és inútil.

Aquí ens feia gràcia pensar que no era inútil procurar fer les coses bé, sinó que l’inútil era en Manelitus.

Quan menys s’ho esperen els de la colla, en Manelitus en fa una com un cove. És carn i ungla amb tots els gats i gossos del barri i els seus més grans enemics són els vestits encarcarats.

Perquè abans entenc que s’emmidonava la roba i els nens anaven amb trajes de pladur. Això per sort ja no es fa.

EN CIGRÓ

En totes les colles sempre hi ha d’haver el noi grassonet que menja tothora. Sí? Aquest, en la colla d’en Tanet, és en Cigró. El seu nom és Josep, però, ja de molt petit, tothom li va començar a dir Cigronet, i ara que té onze anys li diuen encara Cigró.

No fos cas que li diguessin Josep. Cigró. Un malnom de menjar, a més. Bodyshaming simpàtic.

Es una mica poruc i qualsevol cosa li fa posar els cabells de punta: els gossos massa grossos, els cartells de cinema anunciant pel·lícules terrorífiques, els mariners negres americans...

Farem veure que no ho hem llegit.

Però per altra banda, és molt despert i té un gran enginy. Ja hem dit que és l’ajudant del Fleming.

O subordinat al Fleming. Si ets gras pots ser assistent.

Junts, fan grans coses.

Resum: si ets un nen gras a la ficció segurament tindràs un sobrenom que farà relació al teu pes i no seràs protagonista sinó una mena d’ajudant poruc i maldestre. Maldestre perquè és difícil fer les coses amb una mà ocupada amb un entrepà permanent.

EN PITUS

També es diu Josep, però perquè és el més petit de la colla –té set anys acabats de fer–li diuen Pitus.

Si fos gordo li dirien Cigronet però com que no és el cas

És tan petit que, és clar, no arriba enlloc...

que parli amb els germans d’en Juli, que han trobat un mètode

i moltes vegades fa més nosa que servei.

Ja venia amb low energy, en Pitus, i a sobre es possa malalt.

Però els de la colla se l’estimen molt, i en Pitus sent una gran admiració per ells. Tota la gent del barri el coneix perquè és molt amable amb tothom.

Clar, perquè és tan dèbil que d’alguna manera ha de garantir la seva supervivència, almenys caient bé a la gent

És bon nano de debò.

Jo quan llegia això pensava, això vol dir que els altres no. En realitat a la que rasques són uns malparits.

ATENCIÓ, DEMANEU UN DESIG QUE APAREIX UNA NENA! Amb l’estadística del poble dels barrufets, que és UNA UNITAT, arriba…

LA MARIONA

La germana d’en Cigró, la Mariona, té nou anys i és molt assenyada.

Si no estés relacionada amb un home no hi seria.

Totes les noies del barri l’admiren... encara que té una mica de mal geni.

Vajaaa en Tanet és un líder però aquesta és una mandona eh, va home va

Per a tractar els nens i nenes petits, no n’hi ha d’altra.

Perquè ja som així les dones, oi, no serem científiques, no, serem mestres de primària i infermeres i qualsevol professió on es pagui poc en general i d’alguna manera acabis plena de mocs.

Tothom, al barri, sap que dibuixa molt bé. Quan, asseguda a la galeria de casa, dibuixa un conill, el fa ben fet que el gos que tenen comença a bordar.

A veure si tenen un gos que tampoc hi és tot. A veure si té l’instint d’una llauna d’escopinyes, aquest gos.

[…]

LA GRAN PENSADA D’EN TANET

de qui, si no.

Una tarda de dissabte, en Tanet reuní la seva colla al solar on acostumaven a jugar.

–Escolteu! –començà en Tanet quan foren tots reunits–. Hem de fer alguna cosa per en Pitus. Ja sé que tots hem fet el que hem pogut, venent números de les rifes i entrades per al festival. Però en Pitus és de la nostra colla i tenim el deure de fer més, encara.

Els altres feren que sí amb el cap. Estaven tots d’acord que calia fer alguna cosa més per en Pitus.

Però, què podien fer?

–Has tingut alguna pensada? –preguntà el Fleming,

com volent dir, sempre que el CEO ens reuneix és per això, anem-ho agilitzant.

En Tanet se’l mirà un moment. De seguida respongué:

–Sí.

–Digues, digues! –li demanaren tots.

–Veureu... –començà en Tanet.

Tots pararen l’orella.

Sé reconèixer criatures subjugades quan les veig.

–Us recordeu d’aquell diumenge que vam anar tots al Parc, a veure el Zoo?

–Sí, sí! –respongueren els altres.

–Oh, i com ens vam divertir! –digué en Manelitus.

–A mi el que em va agradar més van ser les mones –comentà en Juli.

–I a mi les foques –digué, al seu torn, en Cigró.

u a ningú li importa dos feu el favor de centrar-vos

–Calleu! –ordenà el capdavanter.

No el suporto

I prosseguí–: Us recordeu de la gentada que hi havia?

–Oh, sí –digué el Fleming– Els cèntims que deuen fer cada diumenge, al Zoo...

–Tu ho has dit! –tallà ràpid en Tanet, que no podia suportar que parlés algú que no fos ell.

–Què vols dir? –preguntà el Fleming.

Vinga Fleming tan llest per unes coses

En Tanet es mirà, un a un, els de la seva colla. Aquests estaven tots intrigats per veure amb quina en sortiria en Tanet.

Finalment, el capdavanter parlà:

–I si en féssim un, nosaltres, de Zoo?

Realment en aquest moment pèls de punta, it gets me every time.

El Zoo d’en Pitus és com Breaking Bad, amb sanitat pública no hi ha història. Com més drets tenim, pitjor ficció hi ha. Oliver Twist amb serveis socials en condicions, bueh. El ZDP t’ensenyava que si t’ho proposaves podies fer qualsevol cosa, especialment en una altra època on les criatures tenien capacitat d’agència i jugaven soles al carrer sense cap adult a la vista i s’autoorganitzaven en aquesta cèl·lula elsenyordelesmosquesca on el líder és E N T A N E T.

Ara l’han actualitzat i reeditat en format còmic i la veritat que crec que de petita m’hagués agradat molt també.

SHOWS I COSES

-22 de juny · presentació de Garlanda a la 22 de Girona (veniu, que farem manualitats)

-27 de juny · Oversharing work in progress wtf omg btw amb Andrés Fajngold al Molino

-8 de juliol · L’hora d’Oye Sherman a Sant Sadurní d’Anoia

-10 de juliol · S’obre el teló amb Esther López a Terrats en Cultura

-11 de juliol · Festival Cruïlla

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 14 de juny, dia del gessamí segons el calendari revolucionari francès:

1. Princeses Disney com la Jasmine o l’Ariel ens van ensenyar que un animal pot ser el nostre millor amic i que el camí de l’èxit era extirpar-se les vísceres i dur-les a part en un necesser. Gràcies per fer desitjar a nenes de 6 anys tenir la cintura del diàmetre d’una baguet <3

2. De vegades penso en el Restaurant l’Arcada de Ribes de Freser. A ningú li va pitar mai el nom.

3. No sé qui necessita un truc per tallar síndria, segurament tothom.

4. Una cosa dolorosa no hauria de tenir un nom inofensiu com “galindó” o divertit com “juanete”. Potser en funció de la mida es podria ajustar el nom. Juanete > Juan > Donjuán > Big Papa John’s.

5. Se m’ha fet notar que la paraula “panerola” és massa bonica per allò a què ha estat assignada. És cert. Una panerola sembla una cistelleta de vímet ben bufona, plena d’ous i espígol.

6. Entrar a La meva salut em sembla complicadíssim i no sé si és una bretxa digital perquè hi vagin caient iaios. Però també pensava que fitxar per l’aiguagim em donaria avantatge pel mateix motiu i en cap cas és així. No tinc pensió, no tinc plaça a Aquahit, no tinc re.

7. Enguany està molt bé i reivindico l’ús d’engusetmana, engumés i engunit.

8. Coses que retenen líquids:

   I) sal

   II) castor

9. Pensàvem que els nens eren només ots i ius i brus i vescs i amb la visita del Papa han sortit carlotas jimenas i cayetanos de sota les pedres.

10. He vist un gos pigall *de color negre* que li han dir “Vamos, Limón”. Detecto cert recotxineo o conya marinera.

11. Hi ha noms que junts em fan gràcia, com Barry B i Ralphie Choo.

    Barry B i Ralphie Choo

    berenaven a l’iglú

12. Sento físicament parlar per telèfon com a teletreball.

13. Al tren, una mare i una filla (de la meva edat) conversen sense parar trenen temes intercanvien impressions es fan confidències, una relació preciosa que necessito que s’esquerdi a veure si callen en algun moment. Quan s’han posat a fer JUNTES un test sobre TDA (“Tú del 0 al 10 cuán nerviosa te pones ante los cambios? Yo creo que un 7, ala, tú un 9? Qué curioso porque”-) he contemplat seriosament llançar-me a les vies.

14. Per dir “a l’hora que em doni la gana” es pot dir “a les cony o’clock” o “a tres quarts de xona”.

15. La broma d’inventar verbs irregulars en anglès sempre em farà gràcia. invite / invote / invoten

16. No deixa de semblar-me curiós que els europeus, colonitzadors sanguinaris, siguem els únics que esmorzem com uns bebesitos. I per mi un cafè amb llet i crusanet sisplis

17. La gent fora de l’AMB no s’acomiaden, s’esmunyen com un animal de bosc. “Buenova!vagibé” i ja no hi són.

18. Es parla molt de la idealització de la regla als anuncis (on les ties fan la vertical, se’n van a fer vela o somriuen) però no deixa de fer-me gràcia els anuncis d’Aquarius on sempre surt gent buenarda i feliç fent esport quan el públic principal és gent amb gastrointeritis bevent a glopets amb la cara de color gris cagant-se a sobre empadronats al sofà.

    ---

    SHOWS I COSES

    -19 de juny · presentació de Garlanda a la Strogoff de La Garriga

    -22 de juny · presentació de Garlanda a la 22 de Girona

    -27 de juny · amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 7 de juny, dia del til·ler1 segons el calendari revolucionari francès:

1. El dia 10!!! Dimecres! a les 19h presento Garlanda a Casa Blackie (Barcelona) i em fa molta il·lusió. M’estan preparant com una mena de festa sorpresa i la presentació la faré jo responent a les preguntes (que desconec) que em faci la gent. Podeu enviar preguntes a info@blackiebooks.org o al seu instagram! Nervis.

2. Nova entrega del bestiari Optimot. Fer un lloro mut = anar de ventre. Com de lateral ha de ser el teu pensament per veure un cagarro i dir, mira, té forma de lloro? Ets pirata? Ets una versió de P42 del Petit Príncep? Se li devia acudir a una sola persona, aquesta expressió té noms i cognoms.

   La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.

3. He rellegit La plaça del diamant. A trossos em va agradar, però esclar, la vaig llegir a l’institut abans de saber res de la vida, de la guerra civil, i ni tan sols de Barcelona (l’endogàmia hortenca i tot allò). Una novel·la que, com diu Rodoreda al pròleg, és per damunt de tot una novel·la d'amor, per més que sense ni un gra de sentimentalisme. Aquí algunes de les frases, no totes, que per algun motiu m’han fet aixecar la cella i subratllar mentre llegia:

   -en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen.

   -sentia la pena dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra.

   -em va dir que li havia desfet la vida. Que l’havia convertit en una mica de fang de no res.

   -I quan al cap d’uns quants anys el meu pare va tornar a casar-se, a casa meva no hi havia res on jo em pogués agafar. Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua dreta, ara és l’hora de la gana, ara és l’hora de la son, amb la diferència que un gat no ha de treballar per viure. A casa vivíem sense paraules i les coses que jo duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves…

   -Era alta, amb boca de rap i amb nas de paperina.

   -se’m va posar com un gall de panses3 i va dir que havia vingut a demanar-me explicacions, perquè m’havia vist passejant amb en Pere.

   (M’agrada molt això de posar-se com un gall de panses, però no trobo exactament què és. Els galls pascuts amb panses desenvolupen caràcter més hostil, com els elefants quan els alimenten amb mantega? -això ho he llegit a algun lloc i no sé quin-. O és que simplement es fan molt grossos quan la gent quan s’enrabia?)

   -Era veritat, però, que el meu pare sempre em deia que jo era de mena exigent… però és que a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món.

   -dos pots de cola, una cola seca, allagrimada per fora dels pots,

   -no vam fer nit de nuvis. Vam fer setmana de nuvis.

   -Quan no tenia pinta se’ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l’altra.

   -els meus fills eren com flors mal cuidades

   -quan va ser fora em va quedar una cosa molt estranya per dintre: una pena barrejada amb una aigua dolça d’estar bé, que potser no havia sentit mai.

   -I em va dir que estava segur que en Quimet no havia conegut mai una noia que es digués Maria. Mai. (quin tros de merda)

   -I va dir que el seu promès era alt i prim i amb els ulls negres i lluents com el carbó d’antracita. I que tenia els llavis fets per parlar baixet i donar repòs. I que ella només de sentir-li la veu quan li passava pels llavis, veia el món diferent. Si me’l maten, va dir. Si me’l maten… Li vaig dir que m’hauria agradat molt passar una nit com aquella que ella havia passat tan enamorada, però que jo tenia feina a netejar despatxos i a treure pols i a cuidar-me dels nens i que totes les coses boniques de la vida, com ara el vent i les heures vives i els xiprers foradant l’aire i les fulles d’un jardí anant d’una banda a l’altra, no s’havien fet per mi. Que tot s’havia acabat per mi i que només m’esperava tristesa i maldecaps. Ella em va animar, em va dir que no m’amoïnés perquè el món aniria millor i tothom podria ser feliç, perquè a la terra hi havíem vingut a ser feliços i no a patir sense parar. I que ella, sense la revolució, pobra i treballadora com era, no hauria tingut mai una nit de ric i d’amor com la que va tenir. Passi el que passi, ¡tota la vida tindré aquella nit! amb la por i tot i les fulles i les heures i la lluna ratllada i el meu xicot…

   -La vam passar més trista que no pot explicar-se: ens ficàvem d’hora al llit per no adonar-nos tant que no teníem sopar. Els diumenges no ens llevàvem per no tenir tanta gana.

   -La Rita podia menjar una mica més, però als ulls se li veia l’enyorament de l’Antoni i tampoc no enraonava. Quan tornava a casa sempre la trobava on l’havia deixada.

   -La llet era sense llet. La carn, quan n’hi havia, era de cavall, deien.

   -I una nit, amb la Rita al costat i l’Antoni a l’altre, amb les barnilles de les costelles que els foradaven la pell i amb tot el cos ple de dibuix de les venes blaves, vaig pensar que els mataria. No sabia com. […] Em vaig adormir amb el cap que se’m partia i amb els peus com un glaç.

   -Els nens havien perdut la figura de ser nens només fets d’ossos. I les venes se’ls apagaven de color sota la pell tranquil·la.

   -i em va semblar com ara una petxina amb la closca trencada, que no és altra cosa que un gran abandonament.

   -I va dir que era un home sol. Un home tot sol: ni pares ni família de cap mena. Sol com la pluja que vola.

   -I no vull enganyar ningú -va dir-, Natàlia. (SÍ JODER)

   -i em va dir que no em podia pensar quin jardí li acabava de posar dintre

   -La Rita era en Quimet. Els ulls de mico i aquella mena de cosa que no es podia explicar què era però que anava tota de cara a fer patir.

   -(sobre el blat de moro) Ficava la mà i treia un grapat de granets grocs amb el morret blanc

   -I la Rita va ballar amb l’Antoni i l’Antoni estava tou com un préssec podrit.

   -i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora.

   -aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll,

   També m’agrada molt el moment patrocinat pel Sindicat de Llogaters Vintage:

   

   

   Paraules que desconeixia: toia, faluga, colomassa, baturret, guardapols, binova, parabèl·lum, gafarró, els ossos rodet (les vèrtebres!).

PROPERS SHOWS I COSES

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

I aquí presentacions de Garlanda:

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 31 de maig, dia de la betònica segons el calendari revolucionari francès:

1. Hi ha més números que una pel·li la protagonitzi un paio que es diu Chris o un animal que parla que no pas un dona de més de 60 anys. Ho podeu llegir aquí. És una pena que quan fem els 45 no ens dirigim voluntàriament a l’escorxador per esdevenir pasta de croqueta.

2. L’altre dia em van entrevistar els companys de Greuges pendents amb l’Arturo Puente, segurament els cervells més grossos i divertits disponibles ara mateix on earth. Podeu sentir l’entrevista aquí. Us n’heu de fer subscriptors! :( però és gratis :)

3. Si hi ha fugitius de la justícia, poden haver-n’hi també de la raó i de la bellesa.

4. Una bicicleta és una màquina del temps que et transporta al lloc on vols arribar molt abans del que hi hauries arribat.

5. Poques sensacions com el pre-aniversari en estat pre-menstrual un diumenge vespre (sunday scaries) (el mal dominical, l’espina diumengina). A l’abisme de moltes coses. Rappel liminar.

6. Tanoca s’ha de dir més. Etimologia: de l’oc. tanoco, -oque ‘tros de fusta’, si no és una creació cat. paral·lela, del mateix origen que tany (tany = brot que surt de la soca d’un arbre)

7. He sentit a una noia dir “cómo decirte, el arroz no arroceaba” i estic 🤩. The rice riced, the beer bert (és irregular i fa com un rotet).

8. ”Gràcies per la seva col·laboració” Qui t’ha dit que col·laboraré? Ho estàs donant per fet? Qui t’ha dit que no oposaré franca resistència, que no faré boicot obert, que no marranejaré al terra fins a quedar-me afònica? (Esclar que col·laboraré)

   

PROPERS SHOWS I COSES

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

I aquí presentacions de Garlanda:

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 24 de maig, dia de l’ànec segons el calendari revolucionari francès:

1. De vegades no apreciem el que tenim, com per exemple fer anar "gairebé". Quan convé seguem cadenes, quan convé som migfrancesos. Fa tota la pinta que algun català ho ha intentat traduir com 'nomuchobien' en algun moment de la història.

2. Si hi ha estructures d’estat, també hi ha tèrmits d’estat.

3. Us porto droga. Via , joc amb les parades de TMB i FGC. El parany perfecte.

4. M’agraden els homes que a la bici van amb casc. Crec que m’atrau l’instint de conservació. Els anti-premis Darwin.

5. Els meus pares m’han dit que si venc 50 entrades més per dimarts 26 de maig al Texas a les 20h em compraran un poni. Ajudeu-me a complir aquest somni.

6. He somiat que un grup es deia “Polo de fusta” i que Hansi Flick era mort. No em queda clar si el polo era gelat o la peça de roba. O llaminadura Montessori o la versió actualitzada de pijama de madera. Per a Hansi Flick. Tot quadra si ho vincles prou.

7. Fora feixistes dels nostres barris no és una mica feixista també? Per què només dels nostres barris? Són millors els nostres barris? Fora feixistes i punt, no? Una mica not in my backyard. És com quan vaig llegir “racisme enlloc i menys aquí”. Ok Mufasa.

8. Quan no vols facturar maleta i t’ho poses tot:

   

9. Exclamar “Pamplinas!” em sembla molt classy. Les pamplinas es veu que són unes plantetes humils, de cosa importància, espontànies, al marge. Els romanços, en canvi, són novel·les. De petita estava convençuda que els romanços eren calamars a la romana, apilats en una plata. Hi hauria posat la mà al foc.

PROPERS SHOWS I COSES

-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

I aquí presentacions de Garlanda:

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 17 de maig, dia de la llengua de bou o ancusa segons el calendari revolucionari francès:

1. *Quan convé* seguem cadenes és segurament la cosa més catalana que s’hagi escrit mai. Quan convé. Quina revolta és la que abraça el verb “convenir”? Està bé perquè si no es fa és, simplement, perquè no convé. La nostra animeta botiguera <3

2. Tendim a preguntar “què fa la [inserir nom de mascota]” malgrat la millor resposta sigui “bé, res, com sempre”. Com si fessin alguna cosa, els animals. Com si es posessin a estudiar un màster, fessin amics nous, tinguessin plans excitants i independents dels seus amos per les vacances. L’únic que poden donar els animals són males notícies: té un bulto, està malalta, doncs va morir fa un mes. Continuo a favor de preguntar pels animals, eh, jo almenys no ho deixaré de fer. Però siguem conscients que els dos caminets que s’obren no són gaire estupendos.

3. Abans hi havia més sacarina a l’ambient. Feia gràcia perquè s’afartaven abans i després però ah, el cafè amb dues sacarines. La germana futurista de laboratori del sucre.

4. Charlie Parker va morir amb 34 anys. Hi ha vides que et fan pensar que duus el bioritme d’una sequoia. No l’he llegit encara, però hi ha un conte llarg de Cortázar sobre la seva vida que es veu que està molt bé, El perseguidor. El deixo aquí per llegir-me’l algun dia.

5. Seguim ancorades a(l material de xarxes de) Heated rivalry. El pare de Shane Hollander és Dylan Walsh és a dir Sean McNamara és a dir el Tuck de Nip/Tuck és a dir la primera sèrie com totxa i porca que ens van deixar veure a TV3! A mi aquestes coses em continuen fent una il·lusió terrible. Encara assimilant el pacte de la ficció.

6. Gent d’espatlles tenses: últimament poso en pràctica deixar morts els braços com gegant per cercavila i baixo les escales tan ràpid com puc. Altament gustós. Em baixaria el Machu Picchu així.

7. Paraula de la setmana: VILIPENDIAR. Divertidíssima. Tenir en vilipendi. Vilipendi: del b. ll. vilipendium, íd., comp. de vilis ‘de baix preu’ i pendĕre ‘pagar’. També m’agraden inflar i desinflar perquè s’inflen i es desinflen, respectivament.

8. Collita digital:

Considered the “handsomest” of the hares,[citation needed]. Viquipedistes dient-se “en fi això ho pensaràs tu, tio amb una fixació rara per les llebres”. Segur que la seva pel·li preferida és Space Jam, per Lola Bunny.

PROPERS SHOWS I COSES

-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 10 de maig, dia del gasó alpí segons el calendari revolucionari francès:

1. Tal i com està muntat a plataformes, els crèdits finals de la sèrie duren massa poc (hi ha treballat molta gent, allà! un respecte!) i de vegades ni tan sols es pot sentir dignament la cançó que la creadora ha triat curosament per tancar l’episodi de la sèrie. Ho deuen saber ja, i s’actua en conseqüència? El mitjà és el missatge i McLuhan és un bon nom per unes galetones.

2. M’agradaria fer una reflexió. Acompanyeu-me:

3. Que em compreu entrades. Us recomano molt el vídeo del principi, són Els tres internets de l’Albert Lloreta:

4. Mai saps quan de dins del teu cervell pot sortir una veu que diu “he fet una mica de bigote arrocet1 per acompanyar”. En fi.

5. M’heu recomanat “Fire of love”! Documental, volcans, obsessió, història d’amor, veu en off de Miranda July. Ho té tot perquè m’agradi. Ja us diré què tal. Gràcies.

6. Jo ara he caigut en diferit a les urpes de Heated rivalry2 i no vull res més. És una minisèrie de 6 capítols, la cosa bona és que el material dels dos actors que hi ha a xarxes és infinit. L’algorisme ha trigat dos minuts a captar-me i ara només em porta això. Heu vist Connor Storrie a Saturday Night Live? És una fuqin estrella. Heu vist com de divertits són i quina química tenen i com s’estimen? Quan li diu baby a Hudson Williams jo sento coses. Hi he estat pensant i crec que és una mica això:

   

7. Sabia de l’existència de malastruc com a sinònim de desafortunat però no sabia que l’astrugància era la sort, i que llavors podem parlar de bona astrugància i de mala astrugància. Hi ha paraules que són ocells ben estrambòtics, com estrambòtic mateix3.

8. Hi ha gent tan esnob que està en contra de menjar crispetes al Liceu. Quina pena.

9. Brindar a la salut (amb alcohol4) és com follar per l’abstinència sexual.

10. Una part de mi pensava que la vida adulta em portaria martinis. Que me’ls portaria. Una part de mi es va sorprendre quan va descobrir que no eren tan freqüents i que igualment te’ls havies de demanar. Em sento parcialment estafada.

11. També em sento estafada quan em fico a una dutxa aliena i descobreixo, massa tard, que és complicadíssima i gens intuïtiva. Com has pogut assumir que la teva dutxa és deduïble, si no ho és? De què vas? Ara estic despullada, enfredolida (o escalivada, depèn de si tens un drac que escup lava o un que escup glaç), indefensa i ferida a l’orgull de no aconseguir encertar com va la teva dutxa (com si fos un escape room no sol·licitat), ni tan sols en una situació tant d’espasa contra la paret enrajolada blanca. Brrr.

12. M’he trobat pel carrer aquesta edició de Fulles d’herba amb traducció de Borges.

    

    He buscat altres títols de la mateixa col·lecció però la tipografia de fantasia la van reservar per a aquest i prou. Llàstima.

13. L’expressió elis-elis <3 en castellà és “chincha rabiña”, no? No em sembla a l’alçada. Seguim.

14. L’orquídea i l’alvocat, units per collons etimològics:

    

    

    Només els homes, eh. Jo ara ho veig tot heatedrivalry-coded.

    15. Carret:

    

    

    

    Em pregunto quin sentit no punitivomilitar té sentadilla, perdona que et digui. Mai me l’he presa de diferent manera.

    

    

PROPERS SHOWS I COSES

-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 3 de maig, dia del margalló1 segons el calendari revolucionari francès:

1. Hi ha vegades que cal escoltar el cos i hi ha vegades que cal posar-nos taps i comprar-nos un palet d’antalgins.

2. És important que sapigueu que el dia 26 de maig faig la meva hora a l’Espai Texas de Barcelona! I un cop ho sabeu, obreu en conseqüència: compreu entrades (si voleu venir), informeu a algú que vulgui venir (i llavors procedeixi a comprar entrades, etcètera). Després us ho tornaré a dir, però potser al principi del substack es veu més. Nem provant.

3. Una escena em va fer bullir i bombollejar la sang. Una parella dins dels ferrocarrils, d’uns 60 anys, es disposen a baixar del vagó. Ell en el gest de sortir l’embesteix i li diu de mala hòstia: “Cuidado!” Ella, pedagògica i ferida, li diu: “Ten cuidado tú, que eres quien me ha dado el golpe”. Ell estava frustrat perquè sabia que ella tenia raó, l’ha seguit imprecant a l’andana. Arribats a aquell punt em plantejo que no es coneguin de res, però marxen junts. Quin horror viure així, aguantant cops (i a sobre! A sobre!) la mala llet. En quin moment es normalitza aquesta relació desigual, com de mare i fill adolescent emprenyat? Quants milers de senyors s’han d’enviar a la putíssima merda en aquest país? No ajuda que jo en aquell trajecte estés llegint “Mentiders” de Sarah Manguso (L’Altra Editorial). Us el recomano molt. Tot plegat em porta a pensar que les dones s’han hagut de casar durant molts segles (i quan dic casar també vull dir ajuntar-se amb senyors, parir-los els fills i passar a maternar-los). El privilegi que no ho haguem de fer és immens. L’estem valorant prou? No s’hauria de llençar per la borda només quan el senyor en qüestió valgui MOLT la pena, fos una cosa extraordinària, algú que sens dubte et facilita la vida i te la fa millor? Per a la protagonista de Mentiders, ser la parella del seu home és clarament un mal negoci; exactament al contrari del que li passa a ell. Tinc ganes de llençar maons contra la paret. Llegiu-vos-el.

4. Prou de fer servir els números per la mida dels peus. S’ha acabat dir que tinc un 41. A partir d’ara indicaré que faig 26’5cm d’eslora.

5. L’altre dia vaig sentir de passada la cançó de “Escuela de calor” i m’agrada molt el concepte. Es podria aplicar a una acadèmia on t’ensenyen a portar la calor amb dignitat. Ara venen els mesos amb ronxa. Ànims a tothom.

6. No sabia que “esborronar” era un fenomen físic:

   

7. Vaig demanar a Internet que em diguessin sèries per mirar. Deixo aquí les que no he vist: Colombo, Severance, Pluribus, Silo, The Office (EUA), Rectify, La pecera de Eva, High maintenance, Betty, Schitt’s Creek, Amenaza de tormenta, Jury duty, Dopesick, Empathie, Side common effects, Good omens, Rehen, Downtown Abbey, Tremé, Carnivale, Motherland, Atlanta, In my skin, Imperfect women, Parks and recreation, Killing Eve, The Pitt, Rooster, Hunting Wives, La dona danesa, No Mataràs, Transparent, The good wife, Deadloch, Fisk, Historias de San Francisco, Trigonometry, Brassic, DTF St. Louis, Un hombre mejor, Slow horses, Shrinking, Happy Valley, From, Beef, Heated rivalry.

   Les llisto aquí per si a algú li fa servei i pel meu jo del futur, perquè personalment he optat per REVISIONAT DE GIRLS.

   Una persona, però, també ha dit: Lena Dunham = sionista tonta superficial sense valors; abans un documental de volcans.

   Em preocupa especialment, sobretot en aquest moment de ressorgiment seu amb Famesick (que vull llegir). Algú sap alguna cosa del sionisme de Lena Dunham? I ja que hi som, algú sap d’algun bon documental sobre volcans?

8. Parlant de Girls, m’agrada tant veure Michael Imperioli a llocs:

9. Aki Kaurismäki2 és el cineasta que sempre caurà bé:

8. Escurant carret:

   

   Connexió amb “Cap a Betlem van dos minyons”, una de les meves nadales preferides (tot acompanyant / la xera que feien, la xera que fan) amb la que podria plorar algun dia premenstrual.

   

   A la quèèè, a la quèèè. Bridge the gap pls.

   

   Sempre hi ha algun moment de primera persona en els cartells d’animals perduts (ayúdame a regresar a casa) però per sort no es manté tota l’estona (si la ves avísanos).

   

   Aquesta pel·lícula no té cap sentit i és una meravella.

   La reixa de margalló de la Casa Vicens, per si us ha fet mandra obrir l’enllaç al principi de tot:

   

PROPERS SHOWS I COSES

-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!

Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 26 d’abril, dia del muguet (o lliri de maig o lliri de la Mare de Déu):

1. El dia de Sant Jordi va ser tan intens i tan bonic que estic físicament baldada encara a dia d’avui. Passar el dia amb l’equip de Blackie i Las hijas de Felipe i anant amunt i avall signant a família, amistats i desconeguts que venien a dir que els havia encantat llegir Garlanda o que tenien moltíssimes ganes de fer-ho va ser un somni espraiat de plataners assassins que no oblidaré mai de la vida <3 Moltes gràcies!

   

   

   A tot això, les biblioteques segueixen en vaga. Seguiu @defensembiblios!

2. Hi havia un llibre molt divertit d’una nena contemporània que apareixia a l’edat medieval i de sobte era una princesa i havia d’aprendre a tocar l’arpa i tenia polls i n’estava molt farta. Es deia alguna cosa com… La flor groga? A algú li sona? No el trobo per enlloc. La protagonista es deia Júlia.

   EDIT: Ja m’han dit quin és! Es diu “La princesa Júlia” i és de la Maite Carranza!

3. En Guillem va informar a bluesky que la gent de Ràdio Televisió de Cardedeu ha remasteritzat a 4K i 50 fps el mític document de "Sopa de Venuts". Gaudiu-lo.

4. M’agrada molt cada paraula de l’article “Fidel Castro and dairy” de la viquipèdia. Existeix en castellà també, però em sembla una traducció literal de l’entrada en anglès.

   Resulta que Fidel Castro sentia una profunda fascinació pels làctics, per no dir que hi estava obsessionat. A causa d’això, va promoure el desenvolupament de la indústria làctica cubana, sovint apostant per projectes que van fracassar. Ell mateix menjava moltíssim gelat: segons Gabriel García Márquez , una vegada es va cruspir després de dinar entre 18 i 28 boles de gelat (varia en funció de l’anècdota). Per fer baixar. La CIA era conscient d’aquest desfici pel gelat i el va voler utilitzar en contra seva (costa de creure, oi). L’any 1961, Fidel Castro es demanava un batut de xocolata a la cafeteria de l’Hotel Habana Libre cada dia. La CIA va oferir 150.000 dòlars a Sam Giancana i Santo Trafficante Jr, els capos de la màfia de Chicago i Tampa perquè se’l carreguessin. Els mafiosos van acceptar (costa de creure, oi) i van subornar un cambrer perquè esmunyís una càpsula de toxina botulínica al batut del Comandante. Fidel Castro va viure l’any 1962, 63 i uns quants següents perquè la càpsula va quedar enganxada a la paret del congelador on la tenien guardada i al mirar-la d’arrencar es va vessar tota. Aquesta trama forma part dels més de 600 intents fallits de la CIA d’assassinar Fidel Castro i és considerat que el més proper a l’èxit.

   I no només de gelat viu l’home, també necessita una mica de formatge. Un dels ambiciosos projectes làctics de Castro va ser crear un camembert cubà que fos millor que el francès. L’any 1964 es va sulfurar quan el diplomàtic André Voisin en va tastar una mostra i va dir que “no estava tan malament”. Castro no es va consolar fins que Voisin li va dir que els cubans tenien els cigars, i que cada país tenia anys d’experiència i la corona en cada categoria. L’any 2015, quan es rumorejava que Castro havia mort, va aparèixer a una conferència sobre formatge cubà i va parlar durant quatre hores.

   Si estàs obsessionat amb la teva indústria làctica també ho estàs amb les teves vaques. Castro volia crear una supervaca cubana, però el bestiar que s’havia adaptat al clima tropical no era gran productor de llet. A principis dels anys 60, Castro va importar 20.000 vaques frisones1 de Canadà. Com que un terç havia mort a les poques setmanes, van començar a provar amb estables amb aire condicionat. De les supervivents que van creuar amb el bestiar local en van sortir unes vaques més resilients i productives, un híbrid que Castro va batejar com a “Holstein tropical”. I d’entre totes les Holstein tropicales, la reina va ser sens dubte Ubre Blanca.

   

   Ubre Blanca era una vaca prodigiosa que quatriplicava la producció normal de llet. Va batre un rècord Guinness amb 121,6 litres en un sol dia l’any 1982. Castro l’adorava. La presentava a alts càrrecs i dignataris quan visitaven Cuba, i la tenia en un estable amb personal de seguretat, aire condicionat i música. Quan va morir, l’any 1985, va rebre honors militars i es va erigir una estàtua de marbre en el seu honor.

   

   L’any 1987, Castro va demanar a un equip de científics que modifiquessin genèticament el bestiar per crear vaques de la mida d’un gos, perquè poguessin viure a casa de la gent i proveir-los de llet. Lamentablement, la idea no va fructificar. Costa de creure, oi.

5. El nou disc de Clara Peya és increïble. És una festa on van desfilant les veus de Mar Pujol, Anna Andreu, Rita Payés, Judit Neddermann, Xarim Aresté… en fi, una festa.No es pot escoltar a Spotify pels motius que ella explica aquí:

Jo l’estic escoltant des de Qobuz, hi soc en un pla familiar i n’estic molt contenta. Sí que em sembla important com a públic no separar obra i artista (i plataformes) i cuidar especialment aquelles que intenten crear des d’un lloc més responsable.

3. Hi ha una usuària de TikTok que està re-veient comèdies romàntiques i que es menja una galeta Oreo per cada comentari/broma/element grassofòbic. Amb Love actually no pot parar de menjar-ne perquè és una pel·lícula horrible. No sé què li veieu, no m’ha agradat mai, ni en el seu moment ni ara com a guilty pleasure2. Sintetitza el pitjoret dels dosmil. Sabeu quina pel·lícula s’emporta un total de 0 oreos? 10 Things I Hate ABout You. I no m’estranya. Perquè és una gran pel·li <3

4. Gràcies al Paraulògic he descobert que “tuàutem” és “conjunt de coses en general”. Ok. Quedem així.

5. Des de sempre m’han fascinat aquesta part del turmell d’alguns gossos on només hi ha pell amb pell. Contacte de membranes. Pots pinçar-lo amb els dits. Es podria microafaitar i micropintar com si fos un microllenç.

   

   ---

   PROPERS SHOWS I COSES

   -26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

   -27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

   Info ampliada al linktree!

Coses que han passat dins i fora del meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 19 d’abril, dia del ganivet d’empeltar segons el calendari revolucionari francès.

1. Com que va sortir el llibre em vaig despistar i no us vaig dir que el passat 8 d’abril, el dia que Garlanda va arribar a llibreries, es va publicar l’últim capítol del minipodcast! Brindis. Aquí el teniu. El podcast no és audiollibre, són satèl·lits. Hi ha algun fragment del llibre, però sobretot hi ha materials que formen part del seu univers i que no hi surten. Directament.

2. Visc en loop aquí. Veure aquest vídeo em funciona com prendre tres cafès.

POSHO

MONIATO

PAPA-PAPA

SOY UNA PERRA LADRADORA1!!

L’energia d’aquesta persona. Clarament un cablejat diferent. Com deu posar una SIM dins d’un mòbil.

3. Anant en taxi (💅), el conductor es va picar amb un autobusero, va rebufar i va dir “Más pesao que el barco del arroz”. A mi em va fer molta gràcia l’expressió, que no havia sentit mai2, i em va semblar molt pertinent. Em vaig imaginar un vaixell omplert fins a l’últim mil·límetre de grans d’arròs i efectivament, això devia pesar molt. Vaig buscar-la i em va sortir que no és más pesado sinó más perdido, más perdido que el barco del arroz. Per un vaixell amb queviures que havia d’arribar d’Argentina a Cadis durant la postguerra i no va arribar mai.

4. Conversa sentida al parc mentre jo llegia (💅):

   —Yo prefiero un feo que uno muy guapo.

   —Uy sí, con uno muy guapo sufres mucho, después te comparas todo el rato.

   —Mejor ser la guapa de la relación, cariño, això és així.

5. No es veu gaire gent amb pressa pel carrer. Vull dir pressa de córrer a esprint demanant perdó i fent voleiar coses. Quan de petita veia gent corrent m’entraven ganes de saber quin era el seu secret, cada pressa n’és un. Em feien enveja perquè per tenir pressa has de tenir agència de decidir els teus ritmes (i calcular malament).

6. Coincidir (co-incidir) i coordinar (co-ordinar) són paraules realment tècniques, i trobo que les fem anar molt alegrement, com si fossin casa o cullera.

7. Torna l’etimologia a tiktok! Casar-se:

   

   @oyeshermanCasar-se #etimologia #estiltokat #pertu

   Tiktok failed to load.
   
   Enable 3rd party cookies or use another browser

8. S’apropa Sant Jordi (JNJDFDJFNGDKSL!!1) i signaré llibres! Hi ha nervis. M’agradaria tenir una cal·ligrafia més estètica, ja que em compreu un llibre i jo us el guixo, però em temo que ara mateix no és una cosa que pugui solucionar3. Una amiga em va explicar que Miqui Otero li estava dedicant un llibre i va entendre que es deia Teresa. Ella no es diu Teresa. Miqui Otero li va dir: “Teresa, oi?”. “Sí.” “Segur, eh".” “Sí.” “Teresa.” “Teresa.” Fins a tres vegades li va confirmar que es deia Teresa. No se’n diu, de Teresa. Es va negar a si mateixa tres vegades. M’agradaria que m’expliquéssiu si teniu històries amb dedicatòries. De moment vaig signar a Vic un llibre una noia que com que el seu nòvio no li regalava llibres volia que li signés com si hagués estat ell que havia anat a la presentació i havia demanat dedicatòria. De moment aquesta és la meva dedicatòria top.

9. Per cert, el dia de Sant Jordi seré signant aquí:

   

10. “Vaig néixer a Barcelona l’any 1990”. Vaig néixer? Tu sola, ho vas fer? Crec que hauríem de deixar de dir “vaig néixer” per “em van parir", tenint en compte l’ESFORÇ, l’ÈPICA i EL MIRACLE. No sé si podria suportar que el dia de l’aniversari del crio no em fessin bufar les espelmes a mi ni em passessin un micro per explicar com va anar tot, francament. Com a mínim un segon pastís! Alguna cosa. Vaig néixer. Ja ni vam, eh, com quan guanya el Barça. “Hem jugat bé”.

11. De vegades penso que vull ser mare però després em sorprenc pensant si tenir un substack setmanal és massa exigent.

12. Barcelona no para de robar-me la bici però llavors recordo on l'havia aparcada realment i me la torna. Llums i ombres.

13. Si ens punxen, no sagnem? Si ens fan pessigolles, no riem? I si connectem el mòbil quan li queda poca bateria, no sentim una barreja d’alleujament i tendresa, com si per fi poguéssim abeurar un ocellet exhaust? No és això, companys, allò que ens agermana a tots, en aquests temps moderns que corren?

14. Un moment d’apreciació i gaudi de la Cinta al sol:

14. Parlant de la Cinta: ella menja un pinso hipoalergènic (perquè si no es torna de color rosa incandescent) que sense haver-lo tastat mai ja sé que té gust de porexpan cruixent. L’altre dia li vaig donar una rodanxa de pastanaga al forn (tribut per guapa) i es va tornar boja. Veient la seva reacció, me’n vaig menjar una jo. És cert que una rodanxa de pastanaga al forn és dolcíssima, com una llaminadura. Com de lluny estic que m’ho sembli, realment? Puc viure més sobreestimulada en tots els sentits? Em va recordar als nadons, que poden tenir un pic de sucre si abans han menjat una mica de raïm. Créixer és anar augmentant la dosi d’estímuls a mida que t’hi vas fent resistent. Com seria la vida sense tot això? (Sé que la Cinta em mataria mentre dorm si això li donés accés a pollastre arrebossat).

15. L’altre dia el Joan va recuperar això:

És cert, no ho havia dit aquí però separar l’artista com a sinònim de cagar m’agrada molt. Gràcies, Joan.

16. Ja teniu el bestiari de l’Optimot reunit en highlights <3

17. L’altre dia el meu fillol va fer 4 anys i amb l’altra padrina (co-padrinatge, el millor padrinatge) li vam gravar un conte: la sopa de pedra. Va d’un viatger que arriba a un poble i demana una olla, aigua i sal per fer una sopa amb la pedra que duu al sarró. La tasta i diu que és boníssima, i que hi quedarien tant bé, potser, unes pastanagues. Un veí li’n porta. Les posa, tasta la sopa i que bona. Els veïns van venint a fer la seva aportació: una patata, un porro, un tros de pollastre, uns fideus… al final mengen tots junts i celebren que una sopa de pedra (de pedra!) estigui tan bona. És un conte fantàstic que de vegades se m’oblida quan busco al meu arxiu mental per explicar a criatures: és divertit, original, culinari i el principal atribut de la protagonista no és que és la més guapa ni el seu objectiu és casar-se. Quins són els vostres contes preferits? M’interessen.

18. Pensava que ho havia compartit aquí, però no. Mireu aquest vídeo, feu-hi like, compartiu-lo, feu-lo córrer.

19. Coses del carret:

    

    

    

    

    (Aquesta en realitat és meva, la vaig fer a les 6 del matí mentre esperava que em fes efecte l’omeprazol)

    

    

    

    

    ---

PROPERS SHOWS I COSES

-21/4 Signatura de Garlanda a les 19h a La Carbonera

-23/4 SANT JORDI! Totes les signatures aquí i també més amunt, les puc enganxar tantes vegades com vulgui, és gratis, és INTERNET

-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas

-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino

Info ampliada al linktree!